L’educació lliure és un model de creixement basat en el respecte, la confiança i l’aprenentatge mutu. Com seria acompanyar cada infant sense que hi prenguessin part els prejudicis i limitacions de la mirada adulta?
“La pedagogia lliure mira la necessitat pròpia de cada infant, com un individu que viu en un col·lectiu. Així doncs, no és que no hi hagi diferenciació per sexes, és que tampoc n’ hi ha per edats, ni per nivell cognitiu ni per cap característica, ja que des de la pedagogia lliure cada infant és únic i l’acompanyem en el descobriment de com fer aflorar les seves necessitats en un medi social”, així explica l’Aina Argemí quin rol juga el gènere en el projecte on ella participa i exerceix com a acompanyant: La Caseta.
“La pedagogia lliure mira la necessitat pròpia de cada infant, com un individu que viu en un col·lectiu. Així doncs, no és que no hi hagi diferenciació per sexes, és que tampoc n’ hi ha per edats, ni per nivell cognitiu ni per cap característica, ja que des de la pedagogia lliure cada infant és únic i l’acompanyem en el descobriment de com fer aflorar les seves necessitats en un medi social”, així explica l’Aina Argemí quin rol juga el gènere en el projecte on ella participa i exerceix com a acompanyant: La Caseta.
Segons l’Aina, que és mestra d’educació infantil, psicomotricista i pedagoga sistèmica, “La Caseta ofereix espais de jocs, relació i experimentació on cadascú escolta les seves necessitats. De manera que si un nen es vol posar unes sabates de taló en l’espai de disfresses i vestir-se amb roba de pirata, té suport i acompanyament. Si un nen vol donar el pit fent joc simbòlic seran al seu costat”, explica. I si una nena demana fer lluites cos a cos o amb espases d’escuma experimentant la seva força sense fer mal a l’altre, també l’hi acompanyaran.
Segons les persones adultes, hi ha joguines, emocions i jocs simbòlics que són més per a nens o més per a nenes. L’Aina es pregunta: “Com seria veure cada infant com a únic i acompanyar-lo en el seu procés sense que hi prenguessin part els prejudicis i limitacions de la mirada adulta?”
La Caseta és un projecte educatiu on hi participen un màxim de 29 infants, de 2 a 6 anys, sempre amb l’acompanyament i la presència, durant el període d’adaptació, d’una persona referent per a ells i elles (pares, mares, avis, etc.). Període que depèn de cada infant. Sempre hi ha quatre persones acompanyants. Entre elles, l’Aina.
No hi ha nens i nenes, doncs, en la Pedagogia lliure?
A La Caseta hi ha nens i nenes, dones i homes. El que no hi ha són prejudicis que limitin l’expressió de cada infant. Els nens tenen el seu propi cos amb parts iguals a les nenes i parts úniques en els nens. També n’hi ha que fan pipi de peu i d’altres que ho fan asseguts. I les nenes de La Caseta són nenes. I el mateix passa amb els acompanyants. Així doncs, en la necessitat de cada infant, els acompanyem a descobrir-se i veure’s dins del seu sexe al seu ritme. I dic al seu ritme perquè, com totes les descobertes de La Caseta, ells i elles són qui expressen el que van descobrint. I descobreixen el seu cos i també les característiques que comparteixen amb altres infants o adults.
El que no fomentem ni creem són idees preconcebudes de cada gènere, ni de cada edat. És a dir, des de La Caseta cada infant té l’opció de reconèixer-se en un sexe i a l’hora d’escoltar les seves necessitats. Per tant, el sexe no limita, sinó que dóna la pertinença a un grup segons una classificació. Per tant, un infant de la caseta pot ser nen, i petit, i alhora que aquell dia tingui moltes ganes de ser sirena i alhora gaudir de fer lluites.
Pot haver-hi un xoc entre el que es crea a La Caseta i el que reben de fora?
Cada infant té les seves necessitats i cadascun ho expressa a la seva manera. Sí que hi ha imatges que limiten la seva construcció. Per exemple, si tots els personatges de la televisió mostren una imatge concreta, poden crear una imatge d’exclusivitat. Ara bé, des del projecte i les famílies que hi participen, acompanyem els infants perquè puguin construir la seva pròpia imatge de gènere.
